La poesia també està al servei del poble i de l’escola pública.


Tanta provisionalitat m’ofega, amics. Volien els nostres fills/es en barracots i ara ens proposen exili. I el solar on hauria d’anar l’escola nova podrint-se i ple de rates, símbol de la deixadesa i la manca de compromís dels nostres, ara ja “nostres”… governants (que em temo que són més aviat governats).
Em queden els somnis i la poesia i els ulls de les meves filles.

Fidel Picó Gómez

Aquesta entrada ha esta publicada en Mobilitzacions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s